Dia 3 (11.05.11) - Santander / Museu Marítim / Palau de la Magdalena / El Sardinero / Cuevas del Castillo

El dimecres al matí vam anar a Santander. A Santander, on el clima és d'un tipus oceànic, és a dir, molt humit i fresc als mesos més calorosos, FRED a l'hivern. També destaquen les marees. La causa de les marees és la força de gravetat que exerceixen la Lluna i el Sol sobre l'aigua. Gairebé cada dia hi ha dos moments del dia que l'aigua esta a plenamar i dos moments que està a baixamar, cada dia a diferents hores; per això hi ha des que només una vegada al dia hi ha plenamar o baixamar. Això afecta als vaixells perquè, si estan massa a prop de la costa es poden quedar encallats a la sorra. També els animals, perquè quan hi ha baixamar hi ha mol·luscs que es queden "atrapats" entre la sorra, a la platja.

Lluç:
Els lluços medeixen entre 80 cm i 130 cm de longtud, tenen el cos allargat, és marró/negre per la part superior i gris platejta per la part del ventre. Viuen al mar Mediterrani, al Pacífic i, òbviament, a l'atlàntic/mar cantàbric.
El tauró gat és un tipus de tauró que amb prou feines arriba al metre d'alçada i al quilo i mig de pes. Té el cos molt allargat, prim, amb el musell arrodonit.

Després, al sortir del Museu Marítim, vam anar cap a la península de Magdalena. Allà hi ha el palau que dona nom a la península, el palau de la Magdalena. És un dels edificis més importants de Santander. L’estil no és cap concret, sinó una barreja de varis estils arquitectònics. Es va construir entre 1909 i 1911, i estava pensat per ser la residencia d’estiu del rei Alfons XIII. L’edifici comptava de dues entrades: la Nord, que era per on entraven els carruatges, i la Sud, que era la principal. El palau estava fet de pedra. Allà vam fer una activitat, en al que havíem de contar les finestres que hi ha al palau, i en vam comptar 6000 aproximadament. Després de visitar el palau, vam anar caminant cap a una mena de zoològic públic que hi ha, on hi ha alguns animals com oques, pingüins, foques, ànecs... Des d’aquell lloc es pot veure una badia on hi ha l’anomenada Playa del Camello. Aquesta platja es diu així pel sol fet de que hi ha una pedra que sobresurt sobre de l’aigua i que curiosament té forma de camell. Tot seguit vam tornar ja cap a Santillana, però abans vam passar per altres edificis emblemàtics de Santander, com és el Casino, al barri del Sardinero, el camp de futbol del Racing (el Sardinero) i el Palau d’Esports, amb forma de balena i recobert totalment de titani.

A la tarda vam anar a les Cuevas del Castillo. Les Cuevas  del Castillo son unes coves, de modelat càrstic. Això vol dir que, com que el sòl de les muntanyes es molt porós, és a dir, l’aigua es filtra molt bé. L’aigua acumulada sota terra va formant rius subterranis, i aquests rius acaben fent les coves. I, com que l’aigua segueix filtrant-se, quan arriba a les coves, arriba en forma de calç i forma les estalactites i les estalagmites. Al veure aquestes coves, els prehistòrics s’hi van instal·lar. Allà hi feien bàsicament vida, tot i que també expressaven idees amb l’art rupestre. Vivien a la part de la cova més exterior, perquè així tenien llum natural i estaven protegits. El “tipus” de prehistòrics que vivien eren els Neandertals, però aquests no van fer pintures rupestres, sinó els de Cromanyó. Les pintures van ser fetes entre el 36000 i el 10000 abans de Crist. Utilitzaven manganès i carbó a l’hora de fer figures negres, i òxid de ferro per fer les figures vermelles, tot i que també dibuixaven amb puntes esmolades que no servien bé per caçar. No se sap a qui anaven dirigides les pintures, i probablement no se sabrà mai, però es creu que era perquè tinguessin més sort a l’hora de caçar quan dibuixaven animals, però és només una teoria.