Dia 3 (11.05.11) - Santander / Museu Marítim / Palau de la Magdalena / El Sardinero / Cuevas del Castillo

El dimecres al matí vam anar a Santander. A Santander, on el clima és d'un tipus oceànic, és a dir, molt humit i fresc als mesos més calorosos, FRED a l'hivern. També destaquen les marees. La causa de les marees és la força de gravetat que exerceixen la Lluna i el Sol sobre l'aigua. Gairebé cada dia hi ha dos moments del dia que l'aigua esta a plenamar i dos moments que està a baixamar, cada dia a diferents hores; per això hi ha des que només una vegada al dia hi ha plenamar o baixamar. Això afecta als vaixells perquè, si estan massa a prop de la costa es poden quedar encallats a la sorra. També els animals, perquè quan hi ha baixamar hi ha mol·luscs que es queden "atrapats" entre la sorra, a la platja.

Lluç:
Els lluços medeixen entre 80 cm i 130 cm de longtud, tenen el cos allargat, és marró/negre per la part superior i gris platejta per la part del ventre. Viuen al mar Mediterrani, al Pacífic i, òbviament, a l'atlàntic/mar cantàbric.
El tauró gat és un tipus de tauró que amb prou feines arriba al metre d'alçada i al quilo i mig de pes. Té el cos molt allargat, prim, amb el musell arrodonit.

Després, al sortir del Museu Marítim, vam anar cap a la península de Magdalena. Allà hi ha el palau que dona nom a la península, el palau de la Magdalena. És un dels edificis més importants de Santander. L’estil no és cap concret, sinó una barreja de varis estils arquitectònics. Es va construir entre 1909 i 1911, i estava pensat per ser la residencia d’estiu del rei Alfons XIII. L’edifici comptava de dues entrades: la Nord, que era per on entraven els carruatges, i la Sud, que era la principal. El palau estava fet de pedra. Allà vam fer una activitat, en al que havíem de contar les finestres que hi ha al palau, i en vam comptar 6000 aproximadament. Després de visitar el palau, vam anar caminant cap a una mena de zoològic públic que hi ha, on hi ha alguns animals com oques, pingüins, foques, ànecs... Des d’aquell lloc es pot veure una badia on hi ha l’anomenada Playa del Camello. Aquesta platja es diu així pel sol fet de que hi ha una pedra que sobresurt sobre de l’aigua i que curiosament té forma de camell. Tot seguit vam tornar ja cap a Santillana, però abans vam passar per altres edificis emblemàtics de Santander, com és el Casino, al barri del Sardinero, el camp de futbol del Racing (el Sardinero) i el Palau d’Esports, amb forma de balena i recobert totalment de titani.

A la tarda vam anar a les Cuevas del Castillo. Les Cuevas  del Castillo son unes coves, de modelat càrstic. Això vol dir que, com que el sòl de les muntanyes es molt porós, és a dir, l’aigua es filtra molt bé. L’aigua acumulada sota terra va formant rius subterranis, i aquests rius acaben fent les coves. I, com que l’aigua segueix filtrant-se, quan arriba a les coves, arriba en forma de calç i forma les estalactites i les estalagmites. Al veure aquestes coves, els prehistòrics s’hi van instal·lar. Allà hi feien bàsicament vida, tot i que també expressaven idees amb l’art rupestre. Vivien a la part de la cova més exterior, perquè així tenien llum natural i estaven protegits. El “tipus” de prehistòrics que vivien eren els Neandertals, però aquests no van fer pintures rupestres, sinó els de Cromanyó. Les pintures van ser fetes entre el 36000 i el 10000 abans de Crist. Utilitzaven manganès i carbó a l’hora de fer figures negres, i òxid de ferro per fer les figures vermelles, tot i que també dibuixaven amb puntes esmolades que no servien bé per caçar. No se sap a qui anaven dirigides les pintures, i probablement no se sabrà mai, però es creu que era perquè tinguessin més sort a l’hora de caçar quan dibuixaven animals, però és només una teoria. 

Dia 2 (10.05.11) - Picos de Europa / Fuente Dé / Sotama / Comillas

El segon dia al matí vam anar als Picos de Europa, concretament a una zona del Parque Natural de los Picos de Europa. Per anar-hi anèvem pel costat del desfiladero de Hermidas, on hi passa el riu Deba. També vam passar per Potes fins que vam arribar a Fuente Dé. Allà ens vam dividir per minuts en dos grups, un que pujava primer al telefèric, i l'altre grup després, perquè no hi cabíem tots vint-i-dos al mateix telefèric. Al telefèric, ens vam poder fixar que en poca estona, ni cinc minuts, el telefèric cobria un desnivell considerable; 732 metres, exactament. També es notava físicament, ja que quan gairebé estaves al final del trajecte, les orelles estaven absolutament tapades, i amb punxades puntuals, en el meu cas. A l'arribar a dalt, i després de recuperar-nos, vam començar a caminar per fer una bona passejada pels Picos. Tot i que anàvem caminant, més o menys igual, el grup cada vegada es va anar dispersant més, i això va fer que triguéssim més del compte en complir el trajecte que havíem de fer, tot i que no va ser una pèrdua de temps molt excessiva, però, per exemple, temps de descans per després de dinar si que es va perdre. Bé, el cas és que, a part de que feia un vent força considerable, quan no estàvem coberts per pedres/roques, cosa que no passava gairebé mai, vam arribar al nostre primer punt en tres quarts d'hora, una hora des del punt on havíem començat la caminada, el primer llac. Tot i que havíem vist clapes de gel a la llunyania, el llac estava en estat líquid. No era un llac de grans dimensions, però no estava malament. En vam veure tres, el més gran el tercer que vam veure, on, a més, molt a prop, hi vam trobar clapes de gel (algunes que deuríem veure a la llunyania). Tot seguit vam tornar cap al telefèric, vam baixar i vam anar-nos-en cap a Potes a dinar.

A l'acabar de dinar, cinc o deu minuts després, vam marxar cap a Sotama, on vam anar al Museu d'Interpretació dels Picos de Europa. Allà ens van explicar moltíssimes coses relacionades amb els Picos de Europa: la història del Parc Natural, que abans era un parc més gran que es deia Parque Natural del Valle de Covadonga, la fauna i flora que predomina al Parc, les espècies autòctones, com la salamandra rabilarga, que el seu nom ho diu tot, el desmán ibérico, la vaca per ells també és molt important (ramaderia), l'urogayo...; com es reparteix la flora al territori: Zona alpina (2500 m cap a dalt), zona subalpina (1800 m - 2500 m), montano (800 m - 1800 m) i colino (800 m - costa); la formació de congostos, que es formen quan, per l'acció de l'aigua d'un riu travessen una zona de sòl dèbil calcàric, els més importants són el de Hermitas i el del Cares. Al final de la interessant visita (no hi ha sarcasme) vam veure una video molt interessant d'uns 18 min., on s'ensenyaven paisatges molt bonics que es poden veure als Picos de Europa durant les diferents estacions de l'any, l'evolució que hi ha. Tot seguit vam marxar cap a Comillas.

A Comillas, en teoría, havíem de veure el Capricho de Gaudí(1), però per motius aliens a nosaltres (estava tancat) no el vam poder veure i, a més, per un lloc on el Lluís va dir que abans es podia veure, estava tapat. I l'església de Comillas, on també volíem anar-hi, tampoc hi vam poder anar perquè estava tancada. Però el que si que vam poder veure va ser el palau de Sobrellano, construït per Joan Martorell(2) a ordre del marquès de Comillas, igual que el Capricho de Gaudí.

El Capricho de Gaudí es un edifici que Gaudí va projectar el 1883 a encàrrec del Marquès de Comillas. Es va construir amb tres anys, i el seu nom real és Villa Quijano.

El palau de Sobrellano va ser dissenyat i construït per Joan Martorell, també a encàrrec del marquès de Comillas. Les seves obres es van acabar el 1888 i, encara que fos de Joan Martorell, els mobles interiors estan fets per Antoni Gaudí, gran amic del marquès.

(1) Antoni Gaudí, nascut a Reus el 1852 va ser un arquitecte català i un dels màxims representants del modernisme català. Els seus dissenys sempre estaven inspirats, ni que fos una miqueta, en les formes de la natura, cosa que el fa incomfusible als seus edificis. Va morir a Barcelona el 1926 atropellat per un tramvia.

(2) Joan Martorell, nascut a Barcelona el 1833, va ser un arquitecte català amb una obra molt centrada al gòtic d'aquella època de moda. Va ser mestre de Gaudí, el que va descriure com a el que va ser, fixant-se molt amb les formes, la geometria, etc.: delineant.

Vam acabar la visita a Comillas i ja vam anar directament a l'hotel, a sopar i a dormir.

Dia 1 (09.05.11) - Tudela / Santillana del Mar

El primer dia vam passar per Tudela, on hi vam fer parada per dinar. Hi vam veure una plaça de les places, per no dir la més important, de tot Navarra: la plaça de los fueros. Els fueros eren com ciutats/comarques tal com es deien antigament. Doncs en aquella plaça hi ha tots els escuts de tots els fueros que hi havia antigament (això abans de dinar). Després de dinar vam anar a veure la catedral de Tudela, on a fora hi havia un retrat/estàtua de Carles III. Unes hores de viatge més tard vam arribar a Santillana del Mar. Ens vam instal·lar a l'hotel i vam anar a sopar. Després de sopar vam anar a fer una visita nocturna pel poble. Hi havia bastant obscuritat al poble i, al ser empedrat, semblava un poble medieval al vespre. No semblava un poble que a l'estiu fos visitat per grans masses de gent, i que no s'hi pogués caminar; semblava més aviat un poble proper a la cosa però alhora interior (és el que és) que hi viuen set famílies a l'hivern i poc més habitat a l'estiu, amb segones residències. No és el cas, encara que ho sembli.