El segon dia al matí vam anar als Picos de Europa, concretament a una zona del Parque Natural de los Picos de Europa. Per anar-hi anèvem pel costat del desfiladero de Hermidas, on hi passa el riu Deba. També vam passar per Potes fins que vam arribar a Fuente Dé. Allà ens vam dividir per minuts en dos grups, un que pujava primer al telefèric, i l'altre grup després, perquè no hi cabíem tots vint-i-dos al mateix telefèric. Al telefèric, ens vam poder fixar que en poca estona, ni cinc minuts, el telefèric cobria un desnivell considerable; 732 metres, exactament. També es notava físicament, ja que quan gairebé estaves al final del trajecte, les orelles estaven absolutament tapades, i amb punxades puntuals, en el meu cas. A l'arribar a dalt, i després de recuperar-nos, vam començar a caminar per fer una bona passejada pels Picos. Tot i que anàvem caminant, més o menys igual, el grup cada vegada es va anar dispersant més, i això va fer que triguéssim més del compte en complir el trajecte que havíem de fer, tot i que no va ser una pèrdua de temps molt excessiva, però, per exemple, temps de descans per després de dinar si que es va perdre. Bé, el cas és que, a part de que feia un vent força considerable, quan no estàvem coberts per pedres/roques, cosa que no passava gairebé mai, vam arribar al nostre primer punt en tres quarts d'hora, una hora des del punt on havíem començat la caminada, el primer llac. Tot i que havíem vist clapes de gel a la llunyania, el llac estava en estat líquid. No era un llac de grans dimensions, però no estava malament. En vam veure tres, el més gran el tercer que vam veure, on, a més, molt a prop, hi vam trobar clapes de gel (algunes que deuríem veure a la llunyania). Tot seguit vam tornar cap al telefèric, vam baixar i vam anar-nos-en cap a Potes a dinar.
A l'acabar de dinar, cinc o deu minuts després, vam marxar cap a Sotama, on vam anar al Museu d'Interpretació dels Picos de Europa. Allà ens van explicar moltíssimes coses relacionades amb els Picos de Europa: la història del Parc Natural, que abans era un parc més gran que es deia Parque Natural del Valle de Covadonga, la fauna i flora que predomina al Parc, les espècies autòctones, com la salamandra rabilarga, que el seu nom ho diu tot, el desmán ibérico, la vaca per ells també és molt important (ramaderia), l'urogayo...; com es reparteix la flora al territori: Zona alpina (2500 m cap a dalt), zona subalpina (1800 m - 2500 m), montano (800 m - 1800 m) i colino (800 m - costa); la formació de congostos, que es formen quan, per l'acció de l'aigua d'un riu travessen una zona de sòl dèbil calcàric, els més importants són el de Hermitas i el del Cares. Al final de la interessant visita (no hi ha sarcasme) vam veure una video molt interessant d'uns 18 min., on s'ensenyaven paisatges molt bonics que es poden veure als Picos de Europa durant les diferents estacions de l'any, l'evolució que hi ha. Tot seguit vam marxar cap a Comillas.
A Comillas, en teoría, havíem de veure el Capricho de Gaudí(1), però per motius aliens a nosaltres (estava tancat) no el vam poder veure i, a més, per un lloc on el Lluís va dir que abans es podia veure, estava tapat. I l'església de Comillas, on també volíem anar-hi, tampoc hi vam poder anar perquè estava tancada. Però el que si que vam poder veure va ser el palau de Sobrellano, construït per Joan Martorell(2) a ordre del marquès de Comillas, igual que el Capricho de Gaudí.
El Capricho de Gaudí es un edifici que Gaudí va projectar el 1883 a encàrrec del Marquès de Comillas. Es va construir amb tres anys, i el seu nom real és Villa Quijano.
El palau de Sobrellano va ser dissenyat i construït per Joan Martorell, també a encàrrec del marquès de Comillas. Les seves obres es van acabar el 1888 i, encara que fos de Joan Martorell, els mobles interiors estan fets per Antoni Gaudí, gran amic del marquès.
(1) Antoni Gaudí, nascut a Reus el 1852 va ser un arquitecte català i un dels màxims representants del modernisme català. Els seus dissenys sempre estaven inspirats, ni que fos una miqueta, en les formes de la natura, cosa que el fa incomfusible als seus edificis. Va morir a Barcelona el 1926 atropellat per un tramvia.
(2) Joan Martorell, nascut a Barcelona el 1833, va ser un arquitecte català amb una obra molt centrada al gòtic d'aquella època de moda. Va ser mestre de Gaudí, el que va descriure com a el que va ser, fixant-se molt amb les formes, la geometria, etc.: delineant.
Vam acabar la visita a Comillas i ja vam anar directament a l'hotel, a sopar i a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada